L’Einstein Telescope, més a prop de convertir-se en el nou observatori europeu d’ones gravitacionals

L’assemblea d’ESFRI ha inclòs aquest ambiciós projecte d’observatori terrestre de tercera generació en el seu full de ruta.

La UIB participa des del principi en el disseny d’aquesta infraestructura científica, que serà clau per millorar el nostre coneixement de l’Univers. 

El projecte Einstein Telescope (ET), en el qual participa la Universitat de les Illes Balears des del principi, és una de les onze infraestructures que han estat incloses en el full de ruta del Fòrum Estratègic Europeu per a Infraestructures de Recerca (ESFRI). La inversió prevista per als onze projectes és de 4.154 milions d’euros. Això confirma la importància d’aquest projecte internacional per construir un observatori d’ones gravitacionals de pròxima generació, i també la rellevància que té per al futur de les infraestructures de recerca a Europa i la recerca d’ones gravitacionals arreu del món.

L’ET és el projecte més ambiciós per a un futur observatori terrestre d’ones gravitacionals. Després d’un procés d’avaluació i de selecció llarg i precís, l’assemblea d’ESFRI l’ha incorporat oficialment al seu full de ruta. Aquesta aprovació oficial europea ara trasllada el projecte a una altra fase. Les institucions científiques de deu països que hi estan involucrades (Bèlgica, Alemanya, Hongria, Itàlia, Noruega, Espanya, Suïssa, Polònia, els Països Baixos, el Regne Unit) ara hauran d’intensificar el treball de recerca i desenvolupament sobre l’Einstein Telescope i les ones gravitacionals. També accelerarà els estudis en curs per caracteritzar i avaluar els llocs candidats que podrien acollir la infraestructura subterrània.

El suport de l’IAC3

La participació de l’IAC3en el consorci de l’Einstein Telescope s’ha vehiculat a través del grup de recerca en Física Gravitacional: Teoria i Observació (GRAVITY). L’equip que lidera la doctora Alícia Sintes ha participat de manera important en la recerca sobre les ones gravitacionals a través de la col·laboració científica LIGO des del començament. En el marc de LIGO, els investigadors de l’IAC3 han participat en fites històriques per a la ciència: la primera detecció d’ones gravitacionals, ondulacions de l’espaitemps que arriben a la Terra a la velocitat de la llum procedents d’un esdeveniment catastròfic en l’univers. Aquest descobriment fou mereixedor del premi Nobel de Física el 2017. Aquesta setmana, s’ha anunciat la detecció, per primera vegada, d’ones gravitacionals causades per la fusió d’estrelles de neutrons i forats negres.

Una altra finestra a l’univers

L’Einstein Telescope és un futur observatori subterrani d’ones gravitacionals. L’instrument serà molt més sensible que els detectors d’ones gravitacionals existents. Per tant, l’observatori permetrà que els científics facin un cop d’ull a les «edats fosques» de l’univers per primera vegada. Les ones gravitacionals es detectaren per primera vegada el 2015 i esdevenen una manera nova d’estudiar l’univers. Fins a la primera detecció, els científics només podien estudiar l’univers observant-ne la llum o la radiació electromagnètica, però, amb ones gravitacionals, poden observar les vibracions de l’espaitemps. Encara que Albert Einstein ja va predir l’existència d’ones gravitacionals fa cent anys, no s’esperava que es poguessin detectar. No obstant això, amb els enormes desenvolupaments tecnològics del segle passat, els científics i enginyers han obtingut la sensibilitat i precisió necessàries per observar-les. Aquest avenç va obrir una nova era en l’estudi de l’univers, l’era de l’astronomia d’ones gravitacionals i de múltiples missatgers, i va reportar un premi Nobel el 2017. L’Einstein Telescope permetrà fer molts més descobriments inimaginables en aquest nou camp de recerca.

La implicació espanyola 

A principi de 2020, es començà una participació amb l’objectiu d’aconseguir suport per a l’Einstein Telescope entre els grups de recerca espanyols. Va ser un gran èxit, ja que 23 institucions respongueren amb gran interès per participar en el projecte, incloses quatre ICTS (infraestructures científiques i tecnològiques singulars) d’Espanya. Com a conseqüència, Espanya dona suport formalment a la candidatura d’ESFRI. Ara, l’ET és una infraestructura reconeguda en el full de ruta d’ESFRI de 2021.

L’interès d’Espanya per la física d’ones gravitacionals amb experiments en terra ha augmentat enormement la darrera dècada. Científics espanyols han contribuït als estudis que determinen el potencial físic de l’ET i ara formen part dels grups de treball que dissenyen l’experiment. Diverses institucions espanyoles ja signaren un memoràndum d’entesa per contribuir a la construcció de l’experiment. Són les següents:

  • el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)
  • l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE) de Barcelona
  • l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) de Barcelona
  • l’Institut d’Estructura de la Matèria (IEM) de Madrid
  • l’Institut de Física Teòrica (IFT) de la Universitat Autònoma de Madrid
  • la Universitat de Barcelona (ICCUB)
  • la Universitat de les Illes Balears (UIB)
  • la Universitat de València (UV)

Amb el reconeixement d’ESFRI, es pot preveure el creixement de la comunitat ET i una implicació ràpida i enèrgica de les institucions espanyoles en el disseny i construcció de l’experiment. A més d’un programa de física superior, que canviarà la nostra visió i comprensió de l’univers, el projecte ET ofereix grans oportunitats en termes de desenvolupament tecnològic i rendiment industrial.

Sobre ESFRI i el seu full de ruta

L’ESFRI, el Fòrum Estratègic Europeu sobre Infraestructures de Recerca, és un instrument estratègic per desenvolupar la integració científica d’Europa i reforçar el seu abast internacional. La missió de l’ESFRI és donar suport a un enfocament coherent i basat en estratègies per formular polítiques sobre infraestructures de recerca a Europa, i facilitar iniciatives multilaterals que condueixin a un millor ús i desenvolupament de les infraestructures de recerca, tant en l’àmbit de la UE com més enllà. Els delegats d’ESFRI són nomenats pels ministres de Recerca dels països membre i associats, i compten amb un representant de la Comissió.

El full de ruta de l’ESFRI identifica les estructures científiques europees més prometedores sobre la base d’un procediment d’avaluació i de selecció en profunditat, i inclou els projectes ESFRI, és a dir, noves infraestructures de recerca en construcció, i les fites d’ESFRI, és a dir, infraestructures de recerca ja implementades amb èxit. Totes les actualitzacions anteriors del full de ruta d’ESFRI han demostrat que són molt influents i han proporcionat una guia estratègica per a la inversió dels estats membre i països associats, fins i tot més enllà de l’abast de les infraestructures de recerca.

Notícies relacionades