La participació dels investigadors de la UIB a la missió LISA es fa principalment a través de dos projectes. El primer és el projecte «Tecnologías avanzadas para la exploración del universo y sus componentes» (SINCO2022/6719), que ha obtingut finançament del Ministeri de Ciència i Innovació (Fons MRR) i la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, amb fons NextGenerationEU de la Unió Europea (PRTR-C17.I1), a través del Programa d’R+D+I en el marc del Pla complementari d’astrofísica i física d’altes energies.
El segon projecte és «De LIGO a LISA: Cap a una nova era de l’astronomia d’ones gravitacionals» (GWera) (PRD2018/24), que ha obtingut finançament del Govern de les Illes Balears a través de la Direcció General de Política Universitària i Recerca mitjançant el Fons per a l’impuls del Turisme Sostenible.
A la vegada, els investigadors del grup GRAVITY han assumit responsabilitats destacades en el marc de la missió LISA. És el cas de la doctora Anna Heffernan, contractada postdoctoral, que codirigeix l’equip de treball de LISA encarregat de coordinar i supervisar el desenvolupament de plantilles de forma d’ona per a l’anàlisi de senyals d’aquesta missió. A la vegada, la doctora Heffernan és membre del grup dedicat a la gestió de la comunicació interna de LISA.
A més, el doctor Sascha Husa, professor contractat doctor del Departament de Física de la UIB, i investigador principal de la UIB dins aquest consorci, lidera un grup de treball dedicat a l’elaboració de models de formes d’ona de sistemes binaris de forats negres per a LISA.
Per què un observatori a l’espai?
Les deteccions directes d’ones gravitacionals procedents de la fusió de forats negres fetes pels observatoris de la col·laboració científica LIGO, i en les quals ha participat la UIB a través del grup GRAVITY, s’han limitat fins ara a objectes que tenen masses d’unes 100 vegades la del Sol i que produeixen senyals d’alta freqüència. Les fonts amb masses molt més grans, com les fusions de forats negres massius als centres de les galàxies, produeixen senyals a freqüències molt més baixes, que de moment són indetectables a la Terra.
L’objectiu de la missió LISA és posar en òrbita, previsiblement l’any 2034, un observatori espacial d’ones gravitacionals format per tres sondes espacials amb una longitud de braç de 2,5 milions de quilòmetres. Aquestes sondes escanejaran el cel i cercaran signes d’ones gravitacionals provinents de distorsions de l’espaitemps mentre segueixen la Terra durant la seva òrbita al voltant del Sol. Aquest detector gegant permetrà captar les ones gravitacionals, entre moltes fonts, de forats negres en òrbita que són centenars de milions de vegades més massius que el Sol. LISA ha de permetre descobrir les parts de l’Univers que romanen invisibles per a altres mitjans, com els forats negres supermassius, el Big Bang i altres objectes encara desconeguts. Així, es millorarà el coneixement que es té sobre el començament, l’evolució i l’estructura de l’Univers.
